Author Archive

Continent

  El riu és dins nostre, la mar ens envolta; I és també el caire de la terra, el granit On s’infiltra, les platges on llença Els seus indicis de creacions anteriors i diferents: L’estrella de mar, el cranc reial, l’espinada de la balena; Els bassals on lliura a la nostra curiositat Les algues més […]

Un començament

  Als barrancs de l’espinada, en retaules d’or confós, rebenten clivells de seda i esclaten robins d’arboç tenyits d’oli de llinosa. La madona engolfa el son.   Disfressada d’aparença, ordena en somnis balders jardins de plantes antigues, de tamarius i d’avets (encunys de pinyes fenícies encastades de muguet).   En el port d’un delta eugènic, […]

També es pot dir així

A un director de cine, a un escritor, a un músico empieza a llamárselos genios, lumbreras, reinventores, gigantes, y no es difícil que acaben por admitirlo todo como posibilidad. Se hacen entonces conscientes de su valía, y les entra el miedo a defraudar, o -lo que es más ridículo e insensato, pero no otra es […]

Esquerda

  Nosotros (la indivisa divinidad que opera en nosotros) hemos soñado el mundo. Lo hemos soñado resistente, misterioso, visible, ubicuo en el espacio y firme en el tiempo; pero hemos consentido en su arquitectura tenues y eternos intersticios de sinrazón para saber que es falso. Jorge Luis Borges, Avatares de la tortuga, a Discusión [@more@] […]

…un lloc blanc on verdegen negres els xiprers…

Quan vaig venir per primer cop a Lisboa, hi havia, al pis de sobre d’on vivíem, un so de piano tocat en escales, aprenentatge monòton de la nena que mai no vaig veure. Avui descobreixo que, per processos d’infiltració que desconec, encara hi tinc al rebost de l’ànima, audibles si obren la porta d’allà baix, […]

Brisa

Era una tarda clara de diumenge de finals d’abril. Les floristeries estaven plenes de safrans i de tulipes. Bufava una brisa suau que aixecava lleugerament les vores de les faldilles de les noies i escampava la fragància dels arbres joves. A més, hi havia una noia grega, molt jove, que duia una faldilla llarga. Era […]

Chuva

Des que les darreres calors de l’estiu deixaven de ser rigoroses en el sol entelat, començava la tardor abans que arribés, en una tristesa lleu, prolixament indefinida, que semblava un desig del cel de no somriure. Era un blau a voltes més clar, d’altres més verd, de la pròpia absència de substància del color més […]

Raó

Perquè la naturalesa humana és tal, que les penes i els dolors soferts simultàniament no se sumen enterament en la nostra sensibilitat, sinó que s’amaguen, els més petits darrere dels més grans, seguint una concreta llei de perspectiva. Això és providencial, i ens permet de viure al camp. I també és aquesta la raó per […]

Ersatz

La malícia humana tendeix a fer passar la morena -un altre serpent de mar- per congre, o almenys pel seu ersatz. La comparació és intolerable. A part que són dos peixos absolutament distints, la seva comparació com a qualitat és impossible. El congre és del color de les coses serpentines, escorredores i insinuants: la seva […]

Quid

Després de moltes provatures vaig acabar veient que la manera que més em convenia de fer un poema, la fórmula més adient de m’y prendre, era deixar que, a partir d’una idea inicial de vegades més que minsa, s’anés aglutinant material afí i que, a partir d’aquest darrer, i sense desviar-me gaire (o sí!) del […]

css.php