Jacquard

JacquardLoom.jpg, 27 KB

Però si en Franz rondava tot el dia a la vora del jacquard era per la seva música. El cant del jacquard era ben diferent del ronc metàl·lic i confús dels telers moderns. L’abundor de peces de fusta, la lentitud relativa del seu moviment, les articulacions complexes però de tota manera poc nombroses i al cap i a la fi identificables per a una orella ben entrenada, tot contribuïa a conferir al soroll del vell teler una distinció que l’aparentava a un llenguatge. Sí, el jacquard parlava, i en Franz entenia la seva llengua. El conjunt de cartrons que s’enrotllava en una cadena sense fi al voltant del prisma i que comandava amb les seves perforacions el ballet de les llices i el dibuix del teixit dictava a la màquina l’equivalent d’un discurs. I vet aquí l’essencial: aquest discurs, fos quina fos la seva longitud o la seva complexitat, es repetia indefinidament perquè els cartrons enganxats un al cap de l’altre eren en nombre finit. En Franz havia trobat en el cant del gran jacquard el que necessitava d’una manera urgent, imperiosa, vital, una progressió sotmesa a una raó i que formava, en conseqüència, un circuit tancat. En aquest tic-tac nombrós però rigorosament concertat, el seu cervell malalt es veia confortat i arrossegat, com un soldat en el si d’un batalló perfectament disciplinat. Fins i tot vaig formular una hipòtesi de la qual no en tinc prova, però que em sembla extremadament probable. Penso que el discurs del jacquard va ser, d’alguna manera, el model sobre el qual en Franz va construir el seu calendari gegant. Els 7 dies de la setmana, els 28, 29, 30 i 31 dies del mes, els 12 mesos de l’any, els 100 anys del segle; aquest sistema aparentment no té relació amb la fórmula del teixit assarjat –de 4 o 6 fils–, del gros de Tours –que s’obté tot augmentant una “presa” en sentit de l’ordit el punt de la trama llisa– o del gros de Nàpols –en el qual aquest augment d’una “presa” es fa en el sentit de la trama–, etc., però si més no presenta una complexitat del mateix ordre i uns retorns regulars de períodes comparables. El pensament caòtic d’en Franz que es trastocava quan canviava el temps havia convertit el gran jacquard en un auxiliar i com en una prolongació d’ell mateix, d’una regularitat benèfica. El jacquard feia per a en Franz d’organitzador cerebral. Pensava per ell i per a ell, un pensament evidentment monstruós per la seva monotonia i la seva complexitat, i l’únic producte del qual era el calendari mil·lenari.  

Michel Tournier, Els meteors 



One Response to “Jacquard”


css.php