Author Archive
Tedi
A mesura que la vida passa, us adoneu de la importància de l’ensopiment. Ningú no sap, ni pot resistir, el tedi. La vida us ha ensenyat que una de les fonts més copioses i perennes de dolor és l’agitació inútil, els moviments gratuïts, l’entrada en la vostra vida d’altra gent. Així i tot, resistir la […]
Ticktacktoe
Stephen Albert me observaba, sonriente. Era (ya lo dije) muy alto, de rasgos afilados, de ojos grises y barba gris. J.L. Borges, El jardín de senderos que se bifurcan, a Ficciones A esta torre […] arribó el día 3 de diciembre […] el doctor Marcelo Yarmolinsky, hombre de barba gris y ojos grises. J.L.Borges, La […]
Calidoscopis
Hilary ens va pintar un quadre de la disposició dels regiments amb els seus uniformes vermells, verds i blaus, que en el decurs de la batalla es barrejaven en dibuixos cada cop nous, com els cristalls d’un calidoscopi. G.W. Sebald, Austerlitz Quan jo era petit, tot el que pertanyia a la societat conservadora era mundà, […]
La ventafocs
[…] c’était elle qui nettoyait la vaisselle et les montées, qui frottait la chambre de madame et celles de mesdemoiselles ses filles ; elle couchait tout au haut de la maison, dans un grenier, sur une méchante paillasse, pendant que ses soeurs étaient dans des chambres parquetées, où elles avaient des lits des plus […]
D’oca a oca
Una olor és, després de tot, una violació de l’equilibri sobre el que se sosté l’oxigen, una invasió d’aquest equilibri per part d’altres substàncies –metà? carboni? sofre? nitrogen? Segons la intensitat d’aquesta invasió, percebem una aroma, una olor, una pudor. És una qüestió de molècules, i la felicitat, suposo, sobrevé en el moment en què […]
Pins
Com a Tamariu, el perfum dels pins, no l’he sentit enlloc més: és una invasió gairebé sòlida, intensa, que arriba a l’obsessió –un perfum que impregna les coses, les robes, les persones, els arreus de pesca, els llaguts i fins i tot els sofregits de l’arròs que es fan en el país, els cabells de […]
L’ostra
L’ostra, de la mida d’un palet mitjà, té una aparença més rugosa, un color menys uniforme, brillantment blanquinós. És un món obstinadament clos. Tot i així, se la pot obrir: cal aguantar-la amb un drap al clot de la mà, utilitzant un ganivet oscat i poc franc, i burxar-la unes quantes vegades. Els dits encuriosits […]
Capçalera
El problema de casi toda la gente, sus limitaciones, provienen de la falta de persistencia, de su pereza o fácil contentamiento, también de su miedo. Casi todo el mundo recorre un breve trecho y se frena, se para pronto y toma asiento y se repone del susto o se adormece, y entonces se queda corto. […]
Macro
Una olor és, després de tot, una violació de l’equilibri sobre el que es sosté l’oxigen, una invasió d’aquest equilibri per part d’altres substàncies –metà? carboni? sofre? nitrogen? Segons la intensitat d’aquesta invasió, percebem una aroma, una olor, una pudor. És una qüestió de molècules, i la felicitat, suposo, sobrevé en el moment en què […]
Doença
Dos, tres dies de semblança d’amor… Tot això val per a l’esteta per les sensacions que li causa. Avançar voldria dir entrar en el domini on comença la gelosia, el sofriment, l’excitació. En aquesta avantcambra de l’emoció hi ha tota la suavitat de l’amor sense la seva profunditat –una joia lleu, per tant, aroma vague […]