agost, 2006

Chuva

Des que les darreres calors de l’estiu deixaven de ser rigoroses en el sol entelat, començava la tardor abans que arribés, en una tristesa lleu, prolixament indefinida, que semblava un desig del cel de no somriure. Era un blau a voltes més clar, d’altres més verd, de la pròpia absència de substància del color més […]

Raó

Perquè la naturalesa humana és tal, que les penes i els dolors soferts simultàniament no se sumen enterament en la nostra sensibilitat, sinó que s’amaguen, els més petits darrere dels més grans, seguint una concreta llei de perspectiva. Això és providencial, i ens permet de viure al camp. I també és aquesta la raó per […]

Ersatz

La malícia humana tendeix a fer passar la morena -un altre serpent de mar- per congre, o almenys pel seu ersatz. La comparació és intolerable. A part que són dos peixos absolutament distints, la seva comparació com a qualitat és impossible. El congre és del color de les coses serpentines, escorredores i insinuants: la seva […]

Quid

Després de moltes provatures vaig acabar veient que la manera que més em convenia de fer un poema, la fórmula més adient de m’y prendre, era deixar que, a partir d’una idea inicial de vegades més que minsa, s’anés aglutinant material afí i que, a partir d’aquest darrer, i sense desviar-me gaire (o sí!) del […]

Tedi

A mesura que la vida passa, us adoneu de la importància de l’ensopiment. Ningú no sap, ni pot resistir, el tedi. La vida us ha ensenyat que una de les fonts més copioses i perennes de dolor és l’agitació inútil, els moviments gratuïts, l’entrada en la vostra vida d’altra gent. Així i tot, resistir la […]

Ticktacktoe

Stephen Albert me observaba, sonriente. Era (ya lo dije) muy alto, de rasgos afilados, de ojos grises y barba gris. J.L. Borges, El jardín de senderos que se bifurcan, a Ficciones A esta torre […] arribó el día 3 de diciembre […] el doctor Marcelo Yarmolinsky, hombre de barba gris y ojos grises. J.L.Borges, La […]

Calidoscopis

Hilary ens va pintar un quadre de la disposició dels regiments amb els seus uniformes vermells, verds i blaus, que en el decurs de la batalla es barrejaven en dibuixos cada cop nous, com els cristalls d’un calidoscopi. G.W. Sebald, Austerlitz Quan jo era petit, tot el que pertanyia a la societat conservadora era mundà, […]

La ventafocs

  […] c’était elle qui nettoyait la vaisselle et les montées, qui frottait la chambre de madame et celles de mesdemoiselles ses filles ; elle couchait tout au haut de la maison, dans un grenier, sur une méchante paillasse, pendant que ses soeurs étaient dans des chambres parquetées, où elles avaient des lits des plus […]

D’oca a oca

Una olor és, després de tot, una violació de l’equilibri sobre el que se sosté l’oxigen, una invasió d’aquest equilibri per part d’altres substàncies –metà? carboni? sofre? nitrogen? Segons la intensitat d’aquesta invasió, percebem una aroma, una olor, una pudor. És una qüestió de molècules, i la felicitat, suposo, sobrevé en el moment en què […]

css.php