juliol, 2006

Pins

Com a Tamariu, el perfum dels pins, no l’he sentit enlloc més: és una invasió gairebé sòlida, intensa, que arriba a l’obsessió –un perfum que impregna les coses, les robes, les persones, els arreus de pesca, els llaguts i fins i tot els sofregits de l’arròs que es fan en el país, els cabells de […]

L’ostra

L’ostra, de la mida d’un palet mitjà, té una aparença més rugosa, un color menys uniforme, brillantment blanquinós. És un món obstinadament clos. Tot i així, se la pot obrir: cal aguantar-la amb un drap al clot de la mà, utilitzant un ganivet oscat i poc franc, i burxar-la unes quantes vegades. Els dits encuriosits […]

Capçalera

El problema de casi toda la gente, sus limitaciones, provienen de la falta de persistencia, de su pereza o fácil contentamiento, también de su miedo. Casi todo el mundo recorre un breve trecho y se frena, se para pronto y toma asiento y se repone del susto o se adormece, y entonces se queda corto. […]

Macro

Una olor és, després de tot, una violació de l’equilibri sobre el que es sosté l’oxigen, una invasió d’aquest equilibri per part d’altres substàncies –metà? carboni? sofre? nitrogen? Segons la intensitat d’aquesta invasió, percebem una aroma, una olor, una pudor. És una qüestió de molècules, i la felicitat, suposo, sobrevé en el moment en què […]

Doença

Dos, tres dies de semblança d’amor… Tot això val per a l’esteta per les sensacions que li causa. Avançar voldria dir entrar en el domini on comença la gelosia, el sofriment, l’excitació. En aquesta avantcambra de l’emoció hi ha tota la suavitat de l’amor sense la seva profunditat –una joia lleu, per tant, aroma vague […]

Pes

Había ahora un silencio ligero como para una voz clara y solitaria, para una canción de alborada o unos pasos de cazadores. Rafael Sánchez Ferlosio, Alfanhuí   [@more@] Tweet

The dancers are all gone under the hill

Cuando alguien muere inesperadamente intentamos reconstruir lo que dijo la última vez que lo vimos como si pudiéramos salvarlo con eso, hacemos memoria del día postrero, una vez que lo sabemos postrero, con un ahínco que nunca habríamos puesto de haber sido tan sólo el penúltimo, no digamos uno cualquiera de los olvidados tantos del […]

css.php