Esquerda
Nosotros (la indivisa divinidad que opera en nosotros) hemos soñado el mundo. Lo hemos soñado resistente, misterioso, visible, ubicuo en el espacio y firme en el tiempo; pero hemos consentido en su arquitectura tenues y eternos intersticios de sinrazón para saber que es falso.
Jorge Luis Borges, Avatares de la tortuga, a Discusión
[@more@]
No sé si Novalis acceptaria l’ús que Borges en fa del concepte de «falsetat». Tot això que diu el geni del laberint és, al capdavall, molt raonable, comprensible i (sospitosament) poc misteriós. Quijote i Sancho són hui més «reals», infinitament menys «falsos» que el seu creador (qui ho dubtaria!), però això no significa que ni que els molins de vent puguen ser gegants ni que el pa siga, ja per sempre, aigua i farina. L’eternitat traeix eternament, i no «més» a realistes que a idealistes. Qüestions de pes. D’altra banda, això que Borges en diu «sinrazón» és perfectament intercanviable per «razón». Cares d’un mateixa moneda batejada amb el nom de «misteri». Misteri? El que no vol ser desvelat! (Roque Dalton). Per a poder eixir del laberint primer haurem de voler eixir. I si no, quedar-nos a dins, ben ajupits, gaudint de la calefacció.
Més idealisme, d’un admirat de Borges:
«Solos, irremediablemente solos; he aquí la verdad. Subimos hasta el presente desde las remotas profundidades del océano del tiempo, semejantes a esas algas enormes que mezclan sus fluorescencias sobre la superficie líquida y se enlazan únicamente, junto al fondo misterioso, por los tallos que se hunden en la sombra de las aguas. Es el pasado, el tronco de los instintos primitivos, lo que nos une a nuestros hermanos. La flor de nuestra vida individual permanece interior y oculta. Cada uno de nosotros habita una isla desierta»
Rafael Barrett (Obras Completas, vol. II, p. 318)
http://www.ensayistas.org/filosofos/paraguay/barrett/corral.htm