maig, 2006

Lianes

El llit és un lloc salvatge, un bosc verge ple de sorpreses i d’imprevistos, un ambient xardorós, carregat d’efluvis i abraçades mortals de flors i lianes estranyes, amb feres d’ulls encesos que sotgen en la foscor, les feres del desig i de la passió, sempre a punt d’abraonar-se damunt la presa. El llit també és […]

Dues dones

No sé si has aconseguit veure-la, ara no fa gaire estona… T’he avisat massa tard. Només n’has vist la silueta. És tan alta com jo. Alta i proporcionada, ni grossa ni prima, ja era així quan tenia setze anys i la vaig veure per primer cop. No s’ha engreixat mai, ni s’ha aprimat. Has de […]

Souffle

Durant un instant m’havia semblat l’home més solitari del món, i havia desitjat que al menys tingués un gos, al qual hauria pegat amb la seva sencera arrogància espiritual i misèria física, i vaig pensar en Schopenhauer. Però un gos mai no hauria estat possible per a ell, per molts motius. No s’hauria pogut permetre […]

Més

A cap altra part d’Europa, em penso, pot passar que caminis deu hores i et trobis sempre al mateix lloc, com en un malson: que sempre tinguis davant teu la carretera recta fins a l’horitzó, sempre a tots dos costats estepa i bosc, i sempre al darrere més carretera fins a l’horitzó oposat, com l’estela […]

Canta

No tinguis por, les ombres són de pedra   J.V. Foix, Les irreals omegues [@more@] Tweet

css.php