gener, 2007

Che la diritta via era smarrita

– Adéu! -els dic -. No m’espereu fins l’hora de dinar. -Faig un bot per sobre del portal i enfilo, festiu, la ruta dels afores. Enllà d’on moren els carrers (allà on, segons Borges, “la ciutat es desintegra; creix el firmament i ja importen poc les cases i molt un forn de maons o un […]

Mind the gap

No devia haver caminat gaire més de tres milles, i no obstant vaig tenir la impressió que mai a la vida no havia recorregut una distància tan llarga com aquella tarda. Però vaig prendre realment consciència de la meva fatiga quan, sota la marquesina de l’estació de metro les entranyes de la qual exhalaven aquella […]

Persistència

Sovint, quan penso en ella, em sento envaït d’un desig foll. Però aquests retorns del desig ens forcen a reflexionar que si volguéssim retrobar aquelles noies amb el mateix plaer caldria tornar també a l’any al qual després van seguir deu anys més, durant els quals la noia s’ha marcit. De vegades podem retrobar un […]

Zauberberg

               Per tant, el narrador no podrà despatxar la història de Hans d’una revolada. No n’hi haurà prou amb els set dies de la setmana, ni tampoc amb set mesos. És millor que no compti prèviament quant temps terrenal s’escolarà mentre el mantingui atrapat. Però per Déu, tampoc seran set anys! Aquest paràgraf forma […]

Les coses

  – Estàs cansat i veus les coses des d’un punt de vista diferent, Spender. T’he de posar una multa de cinquanta dòlars. – Bé, capità. Però penso en ells. Ells que ens miren com fem l’imbècil. – Ells? – Els marcians, siguin morts o no. – Morts, de ben segur -va dir el capità-. […]

css.php