novembre, 2007

Primer poema

L’oratge va passar ràpidament. La pluja, que queia amb la violència d’una massa d’aigua en l’esberlament de la qual els arbres es torçaven i es vinclaven, es va reduir de sobte a unes línies d’or obliqües que es trencaven silenciosament en trets curts i llargs que es destacaven sobre un rerefons d’agitació vegetal que s’anava […]

css.php