gener, 2010
Dos parlars i un riure
Saniette Quan parlava semblava que tingués la boca plena de sopa, la qual cosa era adorable perquè es notava que aquell embarbussament traïa no tant un defecte de la llengua com una qualitat de l’ànima, com una resta de la innocència de la primera edat que no havia perdut mai. Totes les consonants que no […]