setembre, 2006

…un lloc blanc on verdegen negres els xiprers…

Quan vaig venir per primer cop a Lisboa, hi havia, al pis de sobre d’on vivíem, un so de piano tocat en escales, aprenentatge monòton de la nena que mai no vaig veure. Avui descobreixo que, per processos d’infiltració que desconec, encara hi tinc al rebost de l’ànima, audibles si obren la porta d’allà baix, […]

Brisa

Era una tarda clara de diumenge de finals d’abril. Les floristeries estaven plenes de safrans i de tulipes. Bufava una brisa suau que aixecava lleugerament les vores de les faldilles de les noies i escampava la fragància dels arbres joves. A més, hi havia una noia grega, molt jove, que duia una faldilla llarga. Era […]

css.php