Author Archive
Combray a les llibreries
Aquesta setmana ja podeu trobar a les llibreries Combray, de Marcel Proust (a la col·lecció El Cercle de Viena), i traduïda per qui us escriu. Combray, com el nom d’aquest blog? En efecte. Casualitat? No, és clar que no, però no sé què més dir. M’ho estic acabant d’estudiar… Combray és la primera part de […]
Bientôt… Combray
Combray, de lluny, a deu llegües a la rodona, vist des del tren quan hi arribàvem la darrera setmana abans de Pasqua, no era més que una església que resumia la vila, la representava, parlava d’ella i per ella a les llunyanies i, quan hom s’hi acostava, mantenia serrats entorn del seu mantell alt i […]
Espill
Més tard, per alliberar-me de l’avorriment i la melancolia que començaven a enroscar-se’m al cor, vaig recórrer a un joc que no sabia que anys després el faria servir en les meves novel·les. Enretirava just al mig del tocador les ampolles, els raspalls i la capsa platejada amb relleu de flors que no s’obria mai, […]
Hores
I a cada hora em semblava que no feia sinó uns instants que havia sonat l’anterior; la més recent venia a inscriure’s molt a prop de l’altra en el cel, i jo no podia creure que en aquell petit arc blau comprès entre les seves dues marques d’or hi cabessin seixanta minuts. De vegades, fins […]
La llum de Grècia
Degué ser més o menys en aquests mateixos paratges, en el curs d’un dels meus primers viatges, que vaig fer un descobriment. En un moment determinat, les coses del món exterior es presentaren davant els meus ulls amb una netedat, amb una perfecció sorprenent, exacerbada. […] L’aire tenia una puresa turgent, estirada. La llum el […]
Saint-Hilaire (3/3)
El campanar de Saint-Hilaire era el que donava a totes les ocupacions, a totes les hores, a tots els punts de vista de la vila la seva figura, el seu coronament, la seva consagració. De la meva habitació estant, jo no podia percebre sinó la seva base, que havien recobert amb pissarres; però quan el […]
Saint-Hilaire (2/3)
De l’absis de l’església de Combray se’n pot parlar realment? Era tan tosc, tan mancat de bellesa artística i fins i tot d’inspiració religiosa… Des de fora, com que l’encreuament de carrers al qual donava era en un nivell més baix, el seu mur tosc s’elevava a partir d’un basament de còdols sense treballar, eriçats […]
Saint-Hilaire (1/3)
Mentre la meva tia xerrava així amb la Françoise, jo acompanyava els meus pares a missa. Com m’agradava, i que bé que la recordo, la nostra església! El vell porxo per on entràvem, negre, verolós com una escumadora, tenia els angles desviats i profundament enfonsats (com la pica d’aigua beneita on ens menava), com si […]
Asteroids
Jo tenia catorze anys quan em vaig escapar de casa, i després ja només hi he tornat de visita, els dies de festa, durant temporades breus; com que el temps és un analgèsic molt fort, de vegades em semblava que la ferida s’havia cicatritzat. Però es tornava a obrir molt després, quinze, vint anys després, […]