D’oca a oca

Una olor és, després de tot, una violació de l’equilibri sobre el que se sosté l’oxigen, una invasió d’aquest equilibri per part d’altres substàncies –metà? carboni? sofre? nitrogen? Segons la intensitat d’aquesta invasió, percebem una aroma, una olor, una pudor. És una qüestió de molècules, i la felicitat, suposo, sobrevé en el moment en què captem en estat lliure els elements que componen el nostre ésser.

Joseph Brodsky, Fondamenta degli Incurabili

Gairebé tots els perfums s’assemblen a un altre perfum –i gairebé sempre al que hom té al pensament.

Josep Pla, Navegació d’estiu, a Aigua de mar

 

Les muntanyes us porten sempre a fer coses extraordinàries, a estar hores i hores amb un peu més alt que l’altre…

 Josep Pla, De l’Empordanet a Andorra.

 
Poi ch’èi posato un poco il corpo lasso,
ripresi via per la piaggia diserta,
sí che ‘l piè fermo sempre era ‘l piú basso.

 Dante, Inferno

 

Or discendiam qua giú nel cieco mondo,
cominciò il poeta tutto smorto.
Io sarò primo, e tu sarai secondo.

Dante, Inferno

 

Cosí ci incamminammo, lui primo ed io secondo, sulla neve compatta di una strada di periferia; il sole era tramontato.

Primo Levi, La tregua

 

A la vida tothom descobreix, més o menys aviat, que la felicitat perfecta no és assolible, però pocs es paren a pensar, en canvi, en la consideració oposada: que tampoc no és assolible una infelicitat perfecta. Els moments que s’oposen a la realització de tots dos estats límit són de la mateixa naturalesa: deriven de la nostra condició humana, que és enemiga de tota infinitud. S’hi oposa el nostre sempre insuficient coneixement del futur; i això s’anomena, en un cas, esperança, i en l’altre, incertesa del demà. S’hi oposa la seguretat de la mort, que imposa un límit a tota alegria, però també a tot dolor. S’hi oposen les inevitables preocupacions materials, que, així com enverinen tota felicitat duradora, també distreuen constantment la nostra atenció de la desgràcia que ens amenaça, i en fan fragmentària –i per tant suportable- la consciència.

Primo Levi, Si això és un home

Antes de conocer esto yo ya sabía que la felicidad perfecta no existe, pero aquí he aprendido que tampoco existe la infelicidad perfecta, porque cualquier mínimo respiro es una fuente infinita de felicidad.

Javier Cercas, La velocidad de la luz

[@more@]

2 Responses to “D’oca a oca”

  • subal ha dit:

    no deixen de ser molt interessants, senyor duquena

  • parapo ha dit:

    increiblee! tengo esas mismas imágenes en el ordenador desde hace meses para ver si se me ocurría un post alegórico sobre el juego de la oca. ya no lo haré, está claro jeje


css.php