Toujours Lolita

M’havia pensat que passarien mesos, potser anys, abans no gosés revelar-me a la Dolores Haze; però a les sis ja estava desperta i, pels volts d’un quart de set, érem tècnicament amants. Ara us diré una cosa ben estranya: va ser ella que em va seduir.

Quan vaig sentir el seu primer badall matiner, em vaig posar en una positura de perfil apol·lini i vaig fer veure que dormia. No sabia ben bé què fer. S’alarmaria de descobrir-me ajagut al seu costat i no en un altre llit? Arreplegaria la seva roba i es tancaria a la cambra de bany? Demanaria que la portés de seguida a Ramsdale, al costat del llit de la seva mare, o al campament? Però la meva Lo era una bona jugadora. Vaig sentir els seus ulls fits en mi i quan, al final, va fer aquell cloqueig enciser, em vaig adonar que els ulls li reien. Rodolà cap al meu costat i els seus cabells tebis i castanys em van fregar la clavícula. Vaig fer un simulacre maldestre de despertar-me. Vam romandre ajaguts sense moure’ns. Li vaig amoixar tendrament els cabells i, tendrament, ens vam besar. La seva besada -amb una confusió extasiada per part meva- tenia uns refinaments més aviat còmics d’aleteig i de tempteig, que em van fer deduir que havia estat iniciada de ben aviat per una petita lesbiana. Cap amic Charlie no li hauria pogut ensenyar allò. Com si volgués comprovar que estava satisfet i que havia après la lliçó, es va fer enrere i em va observar. Tenia les galtes enrojolades, el llavi inferior li lluïa, jo estava a punt de desfer-me. Tot d’un plegat, amb un esclat d’entusiasme impetuós (signe de les nimfetes!), em va atansar la boca a l’orella; però durant una estona no vaig poder analitzar en paraules el càlid renou del seu xiuxiueig, i va riure i es va apartar els cabells de la cara, i ho va tornar a provar i, de mica en mica, l’estranya sensació de viure en un món de somni, nou de trinca, enfollidorament nou, en què tot era permissible, es va emparar de mi a mesura que m’adonava del que acabava d’insinuar-me.

He repetit més d’una vegada que Lolita em sembla una d’aquelles novel·les escrites en “estat de gràcia”, en què es dóna una conjunció perfecta entre els medis de què disposa l’autor (vastíssims en el cas de Nabòkov), la idea de partida, el desenvolupament del treball d’escriptura i el resultat final. Nabòkov la va acabar d’escriure el 1954 i va passejar el manuscrit per quatre editorials que es van negar a publicar-la perquè la trobaven escandalosa i, potser en algun cas, tal com sospitava el propi autor, perquè els editors quedaven decebuts quan veien que no es tractava d’una obra pornogràfica. Recordem que, malgrat que l’actriu Sue Lyon, a la pel·lícula de Kubrick, encarna una nena d’uns quinze anys, a la novel·la Lolita en té dotze. Finalment, un any després, el 1955, es va publicar a París, i, després de molts estires i arronses amb la censura, el 1958 es va fer la primera edició nord-americana. Com sabem, uns anys després l’escàndol va adquirir una dimensió més àmplia amb la realització de l’esmentada pel·ícula de Kubrick, que es basava en la novel·la i que comptava amb un guió del propi Nabòkov. A la dècada dels noranta hi va haver una nova versió, dirigida per Adrian Lyne, que es va fer, segons els eslògans publicitaris, perquè la primera datava d’una època en què hi havia poques llicències per ser més explícit. Cosa que em sembla una solemne estupidesa, perquè el llibre tampoc no ho és, d’explícit, en el sentit més literal del terme, encara que, per altra banda, gràcies al gran aparell metafòric, a l’habilitat en les comparacions, tot acte queda immediatament entès. ¿Que Humbert Humbert s’embadaleix mirant el darrere de la seva filla adoptiva, enxubat en un short mínim? Ens parlarà de la clivella perfecta i de la pell vellutada d’un préssec. A través de la poesia, el màxim de suggestió.

En efecte, si es poden dir moltes coses de Lolita, m’agradaria destacar-ne sobretot aquest tacte i aquesta aroma “carnals”. Amb aquest adjectiu no vull pas designar la temàtica eminentment eròtica de la novel·la, sinó la pròpia textura física i viva del llenguatge. Es podria argumentar que l’escena en ella mateixa no només requereix, sinó que implanta una resolució “carnal”. Però més enllà de la situació concreta, l’obra passa per moments menys relacionats amb el cos a cos, per dir-ho així, però sempre hi ha aquesta sensibilitat a flor de pell. Una cosa no té res a veure amb l’altra: es pot ser carnal parlant d’un ocell… (o descrivint, com Dylan Thomas, “els cavalls càlids [que] sortien de l’estable verd i ple de renills cap a conreus de lloança”; la lluminosa traducció és de Marià Manent).

Quan un poeta (potser no en el seu millor moment, concedim-li-ho) decideix acomboiar un tema eròtic amb versos com “passen cossos per la vida”, “les brases del nostre amor” o “cada centímetre de la teva pell”, no assoleix ni de bon tros la força de penetració de Nabòkov en descriure “el primer badall matiner” de Lolita, el “cloqueig enciser”, els “ulls que riuen”, “els cabells tebis i castanys [que] em van fregar la clavícula”, els “refinaments més aviat còmics d’aleteig i de tempteig”, “les galtes enrojolades, el llavi inferior [que] li lluïa”, o la frase on es produeix l’adveniment del que Humbert ha esperat des de fa temps i on s’obre la porta dels paradisos que ha somiat (un instant, per cert, que no es produeix com ell havia imaginat: el sàtir seduint, enganyant, potser adormint Lolita amb algun narcòtic): “Tot d’un plegat, amb un esclat d’entusiasme impetuós (signe de les nimfetes!), em va atansar la boca a l’orella; però durant una estona no vaig poder analitzar en paraules el càlid renou del seu xiuxiueig”. 

[@more@]

2 Responses to “Toujours Lolita”

  • eLiteratura ha dit:

    Els seguidors de Vladimir Nabovov estan de sort. No fa gaire ha sortit a la venda la segona part de la bigrafia de Brian Boyd, Los años americanos, sobre aquest genial caçador de papallones. Paralel·lament, Galaxia Gutemberg n&rsqu…

  • manel ha dit:

    Recordo havrer vist la pel.lícula a un cine de la Rambla Catalunya, tres vegades seguides, començant per la sesió matinal de diumenge. I recordo haver llegit el llibre, desprès. Era un exemplar que el meu pare havia comprat al mercat dels llibres, en un stand on venien llibres prohibits. Se que va comprar aquest juntament amb «Ls razones por las que no soy cristiano» de Bedrtrand Russell. Gràcies per portar-me aquests records


css.php