Llindar

T’explicaré una cosa.
Quan se’n va a treballar, el primer que faig és agafar el meu diari i anotar
tot el que duia posat, sabates, mitges, jaqueta, calces, sostenidors,
gavardina, pinces pel cap, anells. De quin color són. Totes les dades. Sovint
són les mateixes coses, és clar, però també ho anoto. Després, al llarg del
dia, agafo ocasionalment el diari i el rellegeixo. No és que m’aprengui de
memòria com va vestida, seria un frau. Trec el diari (quan estic donant classe
faig veure que penso en títols d’assaigs o alguna cosa semblant) i em quedo
allà, assegut, com si la vestís. És… molt agradable.

T’explicaré una altra
cosa. Sempre desparo taula després de sopar. Entro a la cuina, deixo el meu
plat a la pica i de sobte em trobo menjant el que ha deixat en el seu. Sovint
no són coses precisament apetitoses (trossos de greix o verdures descolorides,
o la tripa de la salsitxa) però ho devoro. I després torno, m’assec davant
d’ella i em poso a pensar en els nostres estómacs, en com (sigui el que sigui)
el que ella ha menjat podia haver estat a dins seu, però en canvi és dins meu.
Penso com deu haver estat ben estrany per a aquell menjar el moment en què la
forquilla ha baixat i el ganivet l’ha tallat d’una manera i no pas d’una altra,
i en lloc de ser dins teu és dins meu. Aquest tipus de coses em fan sentir més
a prop d’ella.

I t’explicaré una
altra cosa. De vegades es lleva de nit a fer un riu, i no hi ha llum i va mig
adormida i no sé com (només Déu sap com s’ho fa, però ho fa) tira el paper que ha
fet servir per eixugar-se fora de la tassa. I jo vaig a l’endemà al matí i el
veig allà, a terra. I no és allò d’olorar les calces ni res per l’estil, però
em poso a mirar-lo i em sento… tendre. És com una d’aquelles flors de paper
que els mals actors duen al trau de la jaqueta. Ho trobo bonic, ple de color i
decoratiu. Fins i tot me’l podria posar en el trau. L’agafo i el tiro al vàter,
però després em poso sentimental.

Julian Barnes, Before she met me

One Response to “Llindar”

  • Frannia ha dit:

    El llindar entre la bojeria i la serenor…quan he començat a llegir-ho la sensació ha estat de rebuig. El darrer paràgraf, però, m’ha omplert de tendresa. Fa temps que et llegeixo a tu i mai t’he dit res. Avui volia donar-te les gràcies per guiar-me literariament aquests darrers mesos…ara toca Julian Barnes. A veure si el trobo.


css.php