Ça

El menjador i les habitacions principals de casa dels meus pares (la seva
cambra, la que havia estat meva i on ara dormen les meves filles quan s’hi
queden, la saleta del final del passadís) estan orientades a migdia. En
l’agradable sopor d’havent dinat, el cap lleugerament enterbolit pel vi, he
contemplat en silenci l’altre extrem de la taula, il·luminat amb vehemència pel
sol, les tovalles blanques enlluernadores en la zona exposada, i de color gris
perla més enllà de la ratlla que marcava la posició solar. Quan era petit, i
encara ho faig ara de vegades, solia posar una forquilla sobre aquesta frontera
entre la llum i l’ombra, hi constatava amb meravella la certesa de la rotació
terrestre, la relació entre un moviment en l’espai i el decurs del temps,
assaboria, un cop assumides aquestes dimensions enormes, inimaginables, la seva
traducció en un objecte tan petit, en aquest modest i infal·lible instrument de
mesura improvisat.


css.php