Dues dones

No sé si has aconseguit veure-la, ara no fa gaire estona… T’he avisat massa tard. Només n’has vist la silueta. És tan alta com jo. Alta i proporcionada, ni grossa ni prima, ja era així quan tenia setze anys i la vaig veure per primer cop. No s’ha engreixat mai, ni s’ha aprimat. Has de saber que això només passa quan el metabolisme està reglat per forces internes, per un equilibri misteriós. Aquell organisme cremava sempre a la mateixa temperatura.

 

Sándor Márai, La dona justa


Ja feia mesos que Frederic i Rosa Trènor es veien al bar del “Colón”, i ell apreciava entre la disciplina imposada pel rímmel una mirada que no era d’indiferència ni d’antipatia. La pell de la seva ex-amant, amb un maquillatge sever i vista de lluny, encara feia un cert efecte. Frederic sabia pels seus amics la tristístima situació de Rosa. Havia perdut tota mena de protecció fixa, i només amb el seu art –reconegut per molts dels que l’havien tractada– i amb l’imperatiu d’allò que una dona que ha estat molt bonica no acaba de perdre mai del tot, Rosa Trènor podia arriscar-se, als volts dels seus quaranta anys, a fer un paper de dama en les comèdies d’amor, i a mantenir la dignitat sota la piadosa condescendència d’una mitja llum.

 

Josep Maria de Sagarra, Vida privada

[@more@]

2 Responses to “Dues dones”

  • contradiccio ha dit:

    Un dels llibres que té un inici que m’agrada xDDD

    El vaig retrobar aquest hivern… sempre em va agradar la condescendencia de la mitja llum xDDD

  • tina ha dit:

    celebro que hi tornis, encara que cedeixis més la veu als altres…

    bentornat, duquena!


css.php