Souffle
Durant un instant m’havia semblat l’home més solitari del món, i havia desitjat que al menys tingués un gos, al qual hauria pegat amb la seva sencera arrogància espiritual i misèria física, i vaig pensar en Schopenhauer. Però un gos mai no hauria estat possible per a ell, per molts motius. No s’hauria pogut permetre un gos. Ni un home ni un gos, m’havia dit una vegada. I en permetre’m a mi mateix, fa molt que visc per sobre de les meves possibilitats.
Thomas Bernhard, Els menjabarat
[@more@]
Bo… Recargolat (o potser no gaire) i bo…
Curiosa manera d’arribar al desencís.
L’itinerari continua.
Ben retrobat, Duquena.