Raó

Perquè la naturalesa humana és tal, que les penes i els dolors soferts simultàniament no se sumen enterament en la nostra sensibilitat, sinó que s’amaguen, els més petits darrere dels més grans, seguint una concreta llei de perspectiva. Això és providencial, i ens permet de viure al camp. I també és aquesta la raó per la qual tan sovint, en la vida lliure, se sent a dir que l’home no està mai satisfet: mentre que, més que d’una incapacitat humana per a un estat de benestar absolut, es tracta d’un coneixement sempre insuficient de la naturalesa complexa de l’estat de dissort, per la qual cosa a les seves causes, que són múltiples i disposades jeràrquicament, se’ls dóna un sol nom, el de la causa més gran; fins que aquesta, donat el cas, desapareix, i aleshores ens esbalaïm dolorosament en veure que darrere n’hi ha una altra; i en realitat, una sèrie d’altres.

Primo Levi, Si això és un home

 

[@more@]


css.php