Tedi

A mesura que la vida passa, us adoneu de la importància de l’ensopiment. Ningú no sap, ni pot resistir, el tedi. La vida us ha ensenyat que una de les fonts més copioses i perennes de dolor és l’agitació inútil, els moviments gratuïts, l’entrada en la vostra vida d’altra gent. Així i tot, resistir la sensació aclaparadora de sentir sobre el cor el pas del temps es fa impossible. Els homes i les dones no poden resistir l’ensopiment perquè creuen -sense cap raó- que ensopir-se és com morir una mica. Així, hom s’evadeix obrint les pròpies portes a la invasió aliena. Hom s’evadeix per patir més. Per això jo crec que una de les pedres de toc més segures per a conèixer la força d’un home és la seva capacitat per a resistir l’ensopiment.

Josep Pla, Bodegó amb peixos, a Aigua de mar

 

L’avorriment és la vostra finestra al temps, a aquestes característiques del temps que un tendeix a passar per alt, per tal de no posar en perill el seu equilibri mental. Es tracta, en definitiva, d’una finestra a la infinitud del temps o, dit d’una altra manera, a la nostra pròpia insignificança en ell. Això explica potser la basarda davant les tardes solitàries i somortes, o la fascinació amb que un observa de vegades la pols en un raig de sol, i s’escolta de fons el tic-tac d’algun rellotge; el dia és tòrrid, i la força de voluntat és sota mínims. […] L’avorriment suposa, en efecte, una irrupció del temps en el vostre esquema de valors. Situa la vida en la seva perspectiva justa, la qual cosa dóna com a resultat la precisió i la humilitat. Aquesta darrera, observem-ho, engendra la primera. Com més coneixem la nostra pròpia mesura, més humils i compassius ens tornem respecte dels nostres semblants, a aquesta pols que flota en el raig de sol o ja és immòbil sobre la taula. Quanta vida clou aquesta pols! No des del nostre punt de vista, sinó des del seu. Nosaltres som per a ell allò que el temps és per a nosaltres; per això sembla tan poca cosa.

Joseph Brodsky, Elogi de l’avorriment, a Del dolor i la raó

 

[@more@]


css.php