Excés
Amb la trista distracció d’aquestes coses, Frederic no s’adonà com s’obrí una porta –una porta amb una estampeta del Sagrat Cor que deia “Reinaré”- i una veu dolça, com una mena d’aigua que es filtrava per l’herba dels camps més lluminosos de la seva vida d’infant, li anà a parar a l’orella, i ell sentí aquestes paraules de la seva mare […]
Josep Maria de Sagarra, Vida privada
[@more@]