Bientôt… Combray
Combray, de
lluny, a deu llegües a la rodona, vist des del tren quan hi arribàvem la
darrera setmana abans de Pasqua, no era més que una església que resumia la
vila, la representava, parlava d’ella i per ella a les llunyanies i, quan hom s’hi
acostava, mantenia serrats entorn del seu mantell alt i ombriu, en ple camp,
contra el vent, com una pastora les seves ovelles, els lloms llanuts i grisos
de les cases aplegades que una resta de les muralles de l’Edat Mitjana
encerclava ça i enllà amb un traç tan perfectament circular com una petita
ciutat en un quadre primitiu.