Tren

Quan fa una vintena d’anys em
preparava la bossa abans d’un viatge que en les tres o quatre setmanes següents
em duria (gràcies a l’Interrail) a llocs que, abans de pujar al tren, i malgrat
les destinacions que m’havia marcat, encara no podia sospitar, hi entaforava un
parell o tres de llibres, generalment el que estava llegint en aquell moment més
algun altre que, després de regirar les prestatgeries, m’atreia per raons que
de vegades estaven lligades als indrets on pensava que aniria a parar. Puc dir
que la majoria de vegades, i suposo que per un mecanisme paral·lel al que
modificava el meu rumb malgrat haver embastat d’entrada un itinerari, acabaven
a la bossa o els traginava per les tauletes de nit de les pensions de mig
continent, sense ni tan sols obrir-los. Pensant-hi, se m’acudia que, el fet de
pujar al tren, d’iniciar el viatge, operava de manera instantània un canvi tan
absolut en les meves rutines, en la meva disposició mental i fins vital, que
per encertar-la hauria d’haver estat capaç d’adoptar aquella imprevisible
disposició abans d’emprendre el viatge. I de fet ja ho vaig intentar, malgrat haver
comprovat que aquesta nova configuració mental no només era inaferrable, sinó
que, implacablement, apareixia sempre puntual en el mateix moment que el tren
arrencava: el fracàs reiterat en l’elecció em feia veure cada cop que era
impossible introduir-me en el pensament del jo en què em convertiria un cop
estigués en ruta. Tot i això, com que sóc un lector voraç i sempre tinc un o més
llibres en dansa, mai no m’estava d’incloure’ls a la bossa al costat de les
mudes i del cartró de cigarrets, encara que indefectiblement les pàgines que al
final m’havien d’acompanyar de debò les compraria en una llibreria de Bordeus,
de Marsella, de Milà, on entrava ja el primer dia per triar les meves lectures,
i ara sí que sense cap marge d’error.

A l’hora de llegir sóc poc metòdic
i em moc per dèries, no acostumo a comprar més de dos o tres llibres i sempre
perquè tinc la intenció de llegir-los en el termini més breu. Sovint, un d’aquests
llibres em fa recordar l’existència a les lleixes del meu despatx d’alguna obra
amb la qual l’associo i que encara no he llegit. Puc passar setmanes tirant de
veta amb els llibres que tinc a casa, sense que em calgui comprar-ne cap de
nou. Però de vegades necessito renovar el panorama, entrar en una llibreria i
lliurar-me a l’excitació de la tria; durant uns dies, el llibre que acabo de
comprar i que començo de seguida que sóc a la meva butaca, em completa, esdevé
el contrapunt de les tasques de rutina que, encomanades per l’aura del llibre
en qüestió (i això no passa sempre), perden justament la seva eventual
monotonia, esdevenen escenaris, accions i personatges secundaris de la trama
principal que es desenvolupa gràcies al meu encontre amb un nou llibre
estimulant.


css.php