Dove sono
Aclaparada per l’emoció es girà cap a Brady amb la intenció de fer-ne el seu confident, però al primer esment de Dick una espurna d’agror en els ulls del company de taula li féu pensar que refusava el paper de conseller paternal. Tornant-li el tret, ella es mostrà igualment esquerpa quan l’home féu per apoderar-se de la seva mà, de manera que es van passar l’estona xerrant de l’ofici, o més ben dit, escoltant-se’l ella mentre Brady parlava de l’ofici, amb ulls prou ben educats com per a no deixar mai de mirar-lo, però tenia el pensament tan absort en una altra cosa, que s’adonà que per força l’altre devia sospitar-ho tot. De tant en tant arreplegava el sentit de les frases i el seu subconscient suplia la resta de la mateixa manera que hom percep les campanades d’un rellotge a la meitat de la tocada, mentre el ritme dels primers ressons, que hom no havia pas comptat, va fent una lent desfilada ment endins.
Francis Scott Fitzgerald, Tendra és la nit
[@more@]