Civilització

 

Si mai em passa, avui que ja no som capaços de distingir les estrelles darrere de l’esblaimada lluor que corona la ciutat i els seus voltants, que em trasllado en pensament al segle xviii, és a dir, a una època que va precedir la de la industrialització pròpiament dita, em sorprenc pel gran nombre d’homes els pobres cossos dels quals ja estaven aferrats pràcticament durant tota la seva vida, al menys en alguns llocs, en els telers fets de quadres i barres de fusta emmetxats i proveïts de peus, semblants a instruments de tortura o a gàbies, concretant una simbiosi ben estranya que, millor que el que ens serà possible veure a través de les mecàniques més tardanes de la nostra indústria, potser precisament a causa del caràcter relativament primitiu d’aquests telers, revela que no podem mantenir-nos a la terra si no és travats en les màquines que hem inventat. 

 

W. G. Sebald, Els anells de Saturn

 

[@more@]


css.php