Macro
Una olor és, després de tot, una violació de l’equilibri sobre el que es sosté l’oxigen, una invasió d’aquest equilibri per part d’altres substàncies –metà? carboni? sofre? nitrogen? Segons la intensitat d’aquesta invasió, percebem una aroma, una olor, una pudor. És una qüestió de molècules, i la felicitat, suposo, sobrevé en el moment en què captem en estat lliure els elements que componen el nostre ésser.
Joseph Brodsky, Fondamenta degli Incurabili
[@more@]
Igualment encantat, Andreu. Recordo perfectament aquells intercanvis d’opinions a Combray, també sobre Salinger i Cheever. No recordava que haguéssim parlat de Roth, encara que jo no el coneixia aleshores. Ara n’he llegit alguns llibres.
Gràcies per la visita
Doncs només havia llegit aquest «Fondamenta degli incurabili», que és un exercici brillantíssim, però ara estic llegint uns assaigs («Del dolor y la razón»), i en efecte són molt bons.
Salutacions, Baldiri