Capella

Ahir vaig
parlar, en un lloc, davant de gent, de Proust i d’una capella. Avui matí,
regirant uns papers, he trobat aquest text meu, que pertany a una cosa aparcada
de fa uns anys, i que no té res a veure amb Proust ni amb la Recerca:

També havia provat d’escriure una novel·la però, tot i que, segons els
seus diaris, hi va treballar més d’un any i mig, només havia estat capaç de
concloure i donar per bo un sol full. De fet, per una barreja de manca de
coratge i d’excessiva voluntat de perfeccionisme, malgrat que anava recollint
material de forma incansable, mai no va arribar a saber com treballar-lo de
forma concreta: traçava esquemes de l’argument, imaginava peripècies dels
personatges i se n’inventava trets de la biografia (encara que no preveiés
incloure’ls a la trama), intercalava mentalment escenes que no s’havien de
produir en la ficció, de manera que certs episodis es fonamentarien en
elisions, només es justificarien en virtut d’aquestes pàgines virtuals
condemnades a no ser llegides mai.

L’única
concreció (el full acabat) va ser objecte de revisions al llarg dels vint mesos
durant els quals el projecte va acaparar els seus pensaments. Retocava,
corregia aquells centenars de paraules com si es volgués assegurar que havia
trobat la textura ideal, com faria un pintor a qui s’hagués encarregat la
decoració de la volta d’una capella i que durant molt de temps, d’una banda
s’hagués dedicat a recollir tota la documentació iconogràfica necessària per
planejar-la sobre el paper, i de l’altra, s’hagués limitat a empunyar els
pinzells tan sols per anar verificant en un metre quadrat de paret si el color,
el traç, el gra de la pintura serien els adients per dur a terme una obra que
sens dubte no es limitaria a extrapolar o multiplicar els resultats d’aquella
mostra.

            I un cop l’he tornat a llegir, m’ha
vingut al cap la següent suposició:

           
El text em descriu a mi, i el fragment que el protagonista va repetint,
llimant i perfeccionant un cop i un altre és justament aquest, incloent-hi el
títol, el breu preàmbul al·lusiu a una presentació de Proust i aquests dos
paràgrafs d’explicació que el clouen. I aleshores és eternament reflexiu. Si
aquesta suposició acaba essent certa, haurem d’imaginar que el pintor subjecte
de la metàfora va representar al llarg de vint mesos, en un metre quadrat de la
volta d’una capella, un pintor representant la volta sencera d’una capella
encara per decorar, llevat d’uns centímetres quadrats on, agusant la vista,
resplendia una magnífica però minúscula volta d’una capella sense pintar,
tacada amb un quadradet d’escassos mil·límetres al costat del qual, amb una
bona lupa, s’hi podia veure un pintor…

One Response to “Capella”

  • Clidice ha dit:

    No vaig ser-hi a temps, embussada a l’entrada de la Diagonal. Espero poder tenir-lo en breu, forma part de la carta als reis 🙂

    Una curiosa imatge aquesta.


css.php