Així Bernhard
Ja les primeres línies d’aquell
assaig em van donar la idea, en rellegir-les, d’editar en forma de llibre tota
una col·lecció de la prosa descriptiva breu de Roithamer, perquè en una època
en què tot, llevant del que és notable, s’edita i publica, llevant del que és
realment originalíssim i, a més a més, científicament genial fins al grau més
alt, i en què es llencen al mercat cada any centenars i milers de tones d’estupideses
sobre paper, totes les escombraries decrèpites d’aquesta societat europea
totalment decrèpita, no s’ha de callar res, d’aquesta societat mundial decrèpita,
en una època en què només es produeixen sempre, un cop rere l’altre,
escombraries intel·ectuals i es fan passar contínuament per producte
intel·lectual, de la manera més repugnant, aquestes escombraries intel·lectuals
que contínuament puden i contínuament ho obstrueixen tot, quan es tracta tan
sols de productes de rebuig de l’intel·lecte, en una època així és clarament un
deure editar, publicar un art així encara que es tracti d’un art tan senzill i
despullat com l’art de la prosa de Roithamer, no causaria cap sensació, crec,
però cal vetllar perquè no es perdi un altre cop, un cop hagi estat imprès i
conservat per a sempre, perquè indubtablement es tracta, en el cas d’aquests
fragments en prosa de Roithamer, de joies intel·lectuals, i aquestes són, també
en el nostre país, d’allò més rar.
Thomas
Bernhard, Correcció
Una lectura demencial la de Correcció.
Bernhard es demencial.
Un saludo