Vint anys
En el Grossglockner, després d’una
ascensió d’unes quantes hores, dos professors de la Universitat de Göttingen,
units per una bona amistat, que s’allotjaven a Heiligenblut, van arribar al
lloc del telescopi situat sobre la glacera. Malgrat el seu escepticisme, tan
natural, no es van poder sostreure a la, com es van dir un cop i un altre quan
van haver arribat al lloc del telescopi, bellesa única de l’alta muntanya i, un
cop i un altre, cadascun va invitar l’altre a mirar primer pel telescopi. Finalment,
tots dos es van poder posar d’acord, i el de més edat i més culte i, com és
natural, també més complaent, va mirar primer pel telescopi i es va sentir
subjugat pel que veia. Amb tot, quan li va tocar el torn del telescopi al seu
company, aquest, tan bon punt va mirar pel telescopi, va fer un crit estrident
i va caure mort a terra. L’amic supervivent del que va morir d’aquesta forma
estranya encara es pregunta avui, com és natural, què va ser realment el que va veure el seu company pel telescopi,
perquè el mateix, per descomptat, no
era.
Thomas
Bernhard, L’imitador de veus