Comencem

Combray, de lluny, a deu llegües a la rodona, vist des del tren quan hi arribàvem la darrera setmana abans de Pasqua, només era una església que resumia la vila, la representava, parlava d’ella i per ella a les llunyanies, i, quan hom s’hi acostava, mantenia serrats entorn del seu mantell alt i ombriu, en ple camp, contra el vent, com una pastora les seves ovelles, els lloms llanuts i grisos de les cases aplegades que una resta de les muralles de l’edat mitjana encerclava ça i enllà amb un traç tan perfectament circular com una petita ciutat en un quadre primitiu.[@more@]


css.php